Per comunicar el Vallès Occidental i Barcelona hi ha una sèries de transports que fan aquest trajecte com un tren, un cotxe i un autocar. Aquests vehicles han de tardar un cert temps per fer aquest trajecte, per exemple el tren tarda uns 30 min. aproximadament per fer aquest trajecte, un cotxe pot tardar uns 20 min. aproximadament i l'autocar també encara que ha d'anar més lent i pot tardar una mica més. Un tren com va per sota terra, fa menys recorregut que un cotxe i un autocar que van per la superfície i poden haver-hi diferents cues per entrar a la comarca de Barcelona com passa cada dia per la tarda o per el matí quan la gent va a treballar o tornar de treballar. Ara anem amb el preus, per anar amb tren has de pagar però per anar amb cotxe i autocar no, sense contar els litres que gastes de benzina per anar per l'autopista i ara que la benzina és molt cara, és més ecològic anar amb tren. La població que va amb tren és tota aquella gent que no té carnet de conduir i per tan no pot conduir i amb cotxe són els que tenen el carnet de conduir i amb autocar els nens que van d'excursió.
Durant el segle XIX Catalunya va experimentar un procés d’industrialització, com en altres països europeus. La indústria tèxtil i el ferrocarril en van ser el motor. Així les màquines i el vapor com a nova font d’energia, van anar substituint la feina manual. D’aquesta manera els tallers artesans i la producció domèstica deixaven pas a les fàbriques i les colònies industrials on s’hi concentraven els obrers i les obreres. Les fàbriques de la indústria tèxtil catalana incorporaren les màquines la màquina de vapor alimentada amb carbó. Catalunya no disposava de jaciments de carbó prou productius ni de la qualitat necessària. Per això el carbó s’havia de portar de les conques mineres asturianes i també s’havia d’importar d’Anglaterra. Per aquest motiu moltes d’aquestes indústries es van establir prop del port de Barcelona, o a poblacions properes amb comunicació per ferrocarril. Les colònies industrials en canvi utilitzaven l’energia hidràulica que proporcionaven els rius; així no depenien del carbó i podien abaratir costos. Per això trobem colònies importants al llarg del riu Llobregat i del riu Ter.
Amb la nova forma de producció de béns de consum també sorgiran amb força dues classes socials: la burgesia i el proletariat. La burgesia disposava dels recursos econòmics per a invertir en les noves fàbriques i els treballadors obtenien el salari a canvi del seu treball a la fàbrica. Aquesta organització social va comportar dos estils i nivells de vida molt diferents els quals van ser motiu d’enfrontaments i revoltes.
Els sectors econòmics són tres de principals, els sector primari que s'encarrega d'extreure el materials primers perquè així el sector secundari pugui elaborar-los amb diversos materials primers i tots aquests objectes elaborats es vendran al sector terciari.
Al segle XX, el Vallès Occidental era la segona residència de la burgesia encara que les condicions de treball a les fàbriques eren molt dures. Les jornades laborals podien ser de 12 i 14 hores diàries tots els dies de la setmana i sense cap mena de dret laboral. No hi havia regulacions del treball ni contractes que protegissin les treballadores i els treballadors. Els salaris eren de misèria i a les fàbriques s’hi podien trobar treballant nenes i nens. Amb els anys, i després de no pocs conflictes, aquestes situacions es van anar reglamentant i millorant.
Durant tots aquests anys, s'ha millorat el comerç fen rutes comercials per distribuir els aliments. A part de les rutes de treball també han millorat les zones de venta amb grans superfícies de mercats i d'altres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario